dijous, 8 de juny del 2017

Les quatre estacions

CONTEXT MUSICAL - ANTONIO VIVALDI: LES QUATRE ESTACIONS

BIOGRAFIA:

Antonio Lucio Vivaldi, va néixer el 4 de març de 1678 a Venècia, i va morir el 28 de juliol de 1741 a Viena. Va ser un compositor italià del 1678 fins  el 1741 aproximadament, reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats “Les Quatre Estacions” són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.
El seu pare va ser forner i més tard violinista de Sant Marc a Venècia i, a partir de 1714, també ho fou ell. S’establí a Venècia, ciutat on va néixer, després de fer diversos viatges. Va escriure més de cinc-cents concerts, uns per a veus i altres per a instruments amb baix d’orgue (en destaquen els dos-cents trenta que féu per a violí), i quaranta òperes. Vivaldi va ser tan famós a la seva època com ho és actualment, fins i tot figurava a les guies per a turistes de Venècia. Pertanyia al clergat secular i era conegut pel nom del «capellà roig» a causa del color dels seus cabells.

Els arxius mostren que, en una determinada ocasió, va haver de justificar-se per haver interromput el sacrifici de la missa per tal d’escriure una melodia que li va venir al cap de cop i volta. Al mateix temps que clergue, fou director del conservatori femení Ospedale della pietà. Estimat per les personalitats del seu temps i, sobretot, per l’emperador Carles VI i el príncep elector de Baviera, Carles Albert, fou convidat a Amsterdam per dirigir la part musical per a la celebració del centenari de la fundació del teatre. Aquesta fou la seva única sortida a l’estranger, a excepció d’un misteriós viatge a Viena el 1741, on morí pobre i sol.

Va estar força temps malalt, al llit, i en sentir-se sol s’entretenia escrivint música. Com que des del llit podia veure, a través de la finestra, un paissatge que anava canviant amb el pas de les estacions, va tenir la idea d’escriure un concert per a cada estació de l’any. Al voltant de 1725, publicà “Le quattro stagioni ”,  que són els primers quatre concerts d’una col·lecció de dotze titulats col·lectivament “Il cimento dell’armonia e dell’inventione” (la lluita entre l’harmonia, la raó i la invenció i la imaginació) dedicats al comte de Bohèmia Morzin.

Tots els concerts estan instrumentats per a orquestra de corda i violí solista, i cada un dels concerts es vincula a uns sonets descriptius que contenen al·lusions onomatopeiques. «El cant dels ocells», els «lladrucs d’un gos», en el concert titulat «La primavera», per exemple. Les imitacions de la natura eren habituals en l’època de Vivaldi.

Per exemple, aquí podem escoltar els quatre fragments de les següents obres:

 LA PRIMAVERA AMB ELS OCELLS: 


-Allegro: Desperta la primavera, se senten el cant dels ocells, el murmuri de les fonts, la tempesta. 
-Llarg i pianissimo: Tranquil · litat, murmuri de les plantes, lladrucs de gossos, el pastor dorm. -Allegro: Se sent una dansa campestre (siciliana) i les cordes greus imiten la nota "pedal" de la viola de roda.


  L’ESTIU AMB LA TEMPESTA :


-Allegro non molto: La calor produeix cansament; la respiració és lenta i profunda. Canten el cucut, la tórtora, la cadernera ... Bufa un lleu ventet. El pagès lamenta el seu destí incert. Es malmetrà la collita per causa de la tempesta? 
-Adagio: Segueix el suport, i les mosques són impertinents. 
-Presto: Vivaldi descriu una tempesta i les ràpides escales evoquen la força del vent i la violència de la tempesta.
                         
  LA TARDOR AMB LA CACERA:



        -Allegro: Els pagesos canten i ballen; la collita ha estat bona. Un d'ells s'ha emborratxat amb el vi nou i es ensopeix. 
-Adagio: La calma és absoluta. Tots dormen. 
-Allegro: Ara Vivaldi evoca escenes de caça: escopetes, gossos, la fera que fuig i mor finalment assetjada per tots.



L'HIVERN AMB LA PLUJA FINA:
-Allegro non molto: Cau la neu; es desencadena la tempesta; cal moure per combatre el fred; els cossos tremolen; les dents fan espetegar. Ara Vivaldi expressa harmonies dissonants per reflectir l'ambient gèlid. L'home gaudeix davant del foc casolà. 
-Llarg: Cau la pluja i s'escolten les canals de les teulades. 
-Allegro: Ara caminem per les aigües de la gelada. El pas és insegur; hi ha relliscades; però els gels es van trencant. Comença el desglaç; la música s'agita; tot és moviment.

Resultado de imagen de les quatre estacions antonio vivaldi


Aquí podeu obsrevar la versió particular d’un ocell rondinaire:

Autor de la música: Antonio Vivaldi
Gènere: Concerts per a violí – Música descriptiva
Any en el que s'estrenà: 1725

CONCLUSIONS:

Segons la meva opinió, Vivaldi és i ha sigut un fenomen de la música clàssica i ho seguirà sent tota la vida, perquè el que ell ha fet és incopiable, és una gran obra musical.
La seva música ens mostra l'harmonia i a la vegada ens expressa els seus sentiments de tranquil·litat i a la vegada nerviositat, ens pot reflexar  els seus estats d'ànim, i això no ho aconsegueix ningú més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada